Pablo Picasso
Picasso s'ha
mogut molt buscant inspiració, noves tècniques, noves cultures... va començar
amb els seus estudis de pintura a la Corunya, però va arribar un moment que
després d'haver anat a tantes acadèmies d'art ja no valoraven al cent per cent
la seva feina i va anar a França a aprendre noves tècniques. Picasso tenia una
ment molt oberta disposada a adquirir nous coneixements i a demés aprofitava
qualssevol succés per a inspirar-se i denunciar la societat, al poder o a la
guerra.
Durant l'hivern de 1895 va realitzar el seu primer gran llenç acadèmic, La primera comunió (Museu Picasso, Barcelona), a Barcelona, ciutat en la qual va residir uns nou anys, excepte algunes vacances d'estiu i estades més o menys llargues a Madrid i París . En 1897 va presentar el llenç Ciència i caritat (Museu Picasso, Barcelona) a l'Exposició General de Belles Arts de Madrid. Durant l'estiu va passar, un cop més, les seves vacances a Màlaga, on va pintar paisatges i curses de braus.
Restaurant "Els quatre gats"
Salavdor Espriu
LA VIDA LABORAL DE SALVADOR ESPRIU
A Salvador Espriu l'afició per escriure li ve des de que era petit, només amb setze anys va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona. Aquells moments la vida a la universitat estava molt animada, ja que s'acabava de sortir de la dictadura i segons Espriu van ser els millors anys de la seva vida.
La Universitat va organitzar un creuer per tot el litoral del Mediterrani on anaven alumnes i professors. Allà va refermar la seva passió per l'egiptologia, un concepte que sempre li agradà molt. El 1934 va presentar “Els avets”, obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari: el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola en Salvador Espriu abandona els seus projectes individuals i és conscient que la guerra civil ha destrossat tot el que ell volia fer abans de la guerra.
Espriu va entrar a treballar en una notaria per poder fer-se càrrec de la família. Aquesta feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en el despatx durant vint anys, que ell descriu com "els més durs i amargs de la meva vida".
En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria impossible rebre cap mena de reconeixement literari. A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista.
Finalment, el 1960 va publicar La pell de brau.
El 1963 apareix Obra Poètica, recull de tots els seus llibres de poemes on, a més a més, apareix per primera vegada el Llibre de Sinera.
Al llarg de la dècada del 1960 i fins la seva mort li passa una cosa completament inesperada, esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat la veu del poble.
PENSAMENT:
Espriu va ser un home que no va néixer per l'odi, sinó per l'amor. Per ell, ser català és una forma d'ésser, uns determinats matrius sobre uns determinats valors de la vida.
Té una clara ideologia, no entén que la victòria d'uns signifiqui que es mengin els altres. Ell vol la pau que sempre manifesta amb la seva llengua personal però alhora, col·lectiva. En els seus escrits trobem un home complicat, que busca una solució sempre, que troba els seus somnis, que supera les seves pors i que vol superar els seves mancances.
Sempre demana reconciliació entre els pobles, tolerància i llibertat. Tot això ho fa en la seva llengua. Busca i aprèn.
En Salvador defensava la llengua catalana amb la millor forma que sabia, escrivint. Treballa amb la llengua catalana amb tots els seus llibres. És obsessiu en revisar i revisar l'obra.
Quan la llengua catalana està a punt de morir ell diu i pensa que no, que no es morirà.
Per tant, podem dir que va ser un home que estimava i defensava la seva llengua, un home que ho va donar tot per aquesta i si la llengua catalana hagués mort, ell hagués mort amb ella.
La guerra civil espanyola va afectar molt a Salvador Espriu. En particular li va afectar en els seus estudis. El seu somni era poder haver estudiat millor la història, però no va poder per què al esclatar la guerra civil se’l hi va anul·lar la beca d’estudis. Durant la guerra ell va patir molt per la pèrdua d’amics en les dues parts i ell estava en contra d'una guerra que l’únic que va causar va ser derrotes en tots els bàndols. Els artistes catalans del moment van intentar defensar i protegir la llengua i la cultura catalana, un dels seus referents es Espriu. L'art d’Espriu en prosa és va censurar o es feien modificacions per les lleis que feia el règim franquista, d’aquesta manera Espriu començà a escriure en vers, ja que si a un vers li treus una part ja trenques la poesia, en canvi si ho fas en prosa no hi ha problema . Els seus temes principals provenen de la Guerra Civil, com són la mort i el triomf de les tropes de Franco. Segons Espriu, ell sempre s'ha identificat amb el bàndol Republicà, ja que el que ell no volia era la guerra i la violència.